Per si hi ha algú que encara no ho sàpiga, la calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.  Les calçotades se solen fer des de finals de l’hivern fins al març o principis d’abril, segons la temporada.

El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots, servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.

Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.  (Font: Vikipedia)

Història

Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut una menja típica de la comarca de l’Alt Camp i s’ha estés també a les comarques veïnes com Girona.

L’origen d’aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot.

Vinga, prou de parlar i a menjar calçots s’ha dit!